Només el 12% de la població mundial que viu en ciutats respira un aire net segons els índexs de l'Organització Mundial de la Salut (OMS). Les guies turístiques que atrauen cada any milers de visitants a Barcelona venent-la com un paradís de sol i platja amb una qualitat de vida envejable no ho esmenten, però la ciutat no només incompleix reiteradament els màxims fixats per l'OMS en els nivells de partícules i d'òxids de nitrogen, sinó també els europeus, menys estrictes. Si fem una enquesta sobre la contaminació de París, Londres, Copenhaguen, Torí i Barcelona segur que gairebé ningú l'encerta. Dels cinc exemples, la capital catalana ocupa la segona posició del rànquing, per darrere de la ciutat italiana. Encara que sembli increïble, Londres i París estan menys contaminades, i l'última és la capital danesa, reina de la bicicleta i pionera en polítiques mediambientals.

Com és possible que Barcelona, més petita que metròpolis com París o Londres, les superi àmpliament pel que fa als índexs de pol·lució? La resposta és fàcil: hi ha més densitat de vehicles en menys quilòmetres quadrats. El contaminant més nociu per a la salut són les partícules en suspensió, que provenen entre un 40% i un 60% del trànsit rodat, sobretot a causa de les emissions dels vehicles dièsel. L'altre verí, l'òxid de nitrogen, prové dels cotxes en un 70%. Si mirem el mapa de la qualitat de l'aire de Barcelona, els nivells més alts es concentren en les dues rondes i a Diagonal, Meridiana, Gran Via i carrer Aragó, així que sembla que deixar de respirar verí passa obligatòriament per apostar pel transport públic i penalitzar el vehicle privat, una mesura que ni és acceptada socialment ni els poderosos lobbies del petroli i de l'automòbil estan disposats a assumir.


LA CONTAMINACIÓ TAMBÉ MATA

L'Avaluació de la Qualitat de l'Aire a la ciutat de Barcelona 2016, elaborada per l'Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) ho deixa molt clar: la reducció de les partícules contaminants en suspensió "evitaria anualment prop de 650 morts a la ciutat i 3.500 a l'àrea metropolitana". Quan es parla de contaminació atmosfèrica a Barcelona no només es fa esment dels nivells escandalosos de partícules i d'òxids de nitrogen. En el còctel verinós que ens empassem 12 vegades per minut cal incloure també el benzè, el benzopirè, l'ozó, el sofre, l'anhídrid carbònic, l'arsènic, el cadmi, el plom i el níquel. D'acord amb les dades d'aquest informe, la ciutat supera la majoria de l'any tots els nivells permesos en els cinc primers contaminants esmentats i només es respira una mica millor els caps de setmana perquè el trànsit baixa una mica.

Els perjudicis per a la salut es concreten en malalties respiratòries cròniques i cerebrovasculars, i afecten sobretot la població més vulnerable, com les persones grans, els nens i les dones embarassades. Segons aquest estudi, el 68% de la població barcelonina està exposada a nivells anuals de diòxid de nitrogen superiors als que fixa l'OMS, i pel que fa a les partícules en suspensió el percentatge és del 95%. És per això que l'Ajuntament de Barcelona va aprovar el novembre passat un programa que desenvolupa una seixantena d'accions sobre la mobilitat, el foment del transport públic, l'impuls d'un model urbà més saludable i el foment de la reducció d'emissions als sectors industrials i portuari. En el cas del transport privat, a partir de l'1 de desembre tots els vehicles de gasolina anteriors al 2000 i els dièsel anteriors al 2006 que no hagin passat l'aprovat de la DGT no podran circular per la ciutat quan les alertes per contaminació es disparin. La restricció serà permanent a partir del 2020 i cinc anys després s'estendrà per altres ciutats de l'àrea metropolitana.

LLEGEIX EL REPORTATGE COMPLET A L'EDICIÓ EN PAPER D'EL TRIANGLE D'AQUESTA SETMANA