L’empresonament de Sandro Rosell, que complirà aviat els sis mesos de presó, comença a deixar un rastre de sospitosa relació amb un dels escàndols de suborns, comissions i blanqueig de diners més importants de la història de l’esport, en el qual estan implicats la FIFA i un dels operadors amb més domini del mercat mundial dels drets de televisió com és Mediapro.
Més que dubtosa, però, la connexió delictiva de l’expresident del FC Barcelona amb aquesta trama és incerta, ja que l’empresa de màrqueting esportiu de Rosell (Bonus SM) mai havia comercialitzat drets d’un Mundial de futbol ni tampoc la seva explotació televisiva.
Però fonts pròximes al cas no neguen que, en la macroinvestigació promoguda des dels EUA contra els tripijocs entre la FIFA i els operadors televisius, Rosell ha passat de ser només un nom d’una llarga llista de persones i empreses analitzades, sense cap presumpció de delicte, a ser una víctima oportuna del sistema penal americà i per descomptat de la dubtosa independència d’alguns fiscals i magistrats de l’Audiència Nacional.
TESTIMONI CLAU
Tampoc neguen des del seu entorn familiar, professional i jurídic, que Sandro Rosell podria ser un testimoni clau per als que pretenen demostrar i sostenen que darrere de l’elecció de Qatar com a seu del Mundial de futbol del 2022 va haver-hi compra de vots, suborns i un comerç il·legal de favors, tràfic d’influències i mercadeig de diners fora de control.
Dit d’una altre manera, que si en un moment donat Rosell posés en coneixement de qui ha organitzat aquesta implacable caça de bruixes, o sigui del fiscal americà del cas, informació que facilités la certificació d’aquestes pressumptes trampes de la candidatura de Qatar, les coses li anirien millor que en el món real de les conspiracions judicials que segueix sense entendre, ni ell ni, sobretot, el seu bocabadat equip jurídic davant la pètria actitud de la jutgessa Carmen Lamela.
La presó de Rosell, com ho interpreten la seva familia i afins després d’aquests mesos de desorientació processal i embuts judicials inintel·ligibles, forma part d’un altre entramat en el qual ell no està personalment implicat ni l’han pogut relacionar, tot i els agoserats intents de la Fiscalia de l’Audiència Nacional i també de l’americana en la seva croada contra la màfia de Joseph Blatter, l’expresident de la FIFA, ja caigut al costat del seu home de confiança, l’exsecretari general, Jérôme Valcke.
Per què, llavors, Rosell pateix aquesta mena de judici paral·lel? Bàsicament perquè des de fa anys, i des de Catalunya, a Rosell l’han acusat de forma recurrent, interessada i esbaixada de mantenir negocis bruts amb la Confederació Brasilera de Futbol (CBF) i amb el seu expresident Ricardo Teixeira, en la gestió dels drets de TV de la sel·lecció canarinha fins hi tot des de Barcelona s’han finançat plets a São Paulo contra Rosell per tal de donar suport a aquestes sospites tan airejades pels seus enemics declarats, com Joan Laporta i aquest entorn en el qual militen Jaume Roures, el cruyffisme, el guardiolisme o Ferran Soriano, un home amb destacats rampells obsessius contra Rosell.
Totes aquestes maniobres de desgast no van ser obstacle, però, perquè Sandro Rosell fos elegit el 2010 com el president més votat de la història del Barça, fet que no va aturar, sinó al contrari, aquella ferotge caçera, i que més aviat la va empitjorar.
LLEGEIX EL REPORTATGE COMPLET A L’EDICIÓ EN PAPER D’EL TRIANGLE D’AQUESTA SETMANA
