La nova consellera d'Ensenyament, Meritxell Ruiz, afronta la seva primera "prova de foc" en el càrrec que tot just acaba d'estrenar: l'escàndol de pederàstia destapat per un pare al col·legi dels Maristes de Sants-Les Corts ha tornat a posar sobre la taula la polèmica sobre el tracte especial que tenen a Catalunya les escoles religioses i, de retop, les subvencions públiques que reben els 17 centres que practiquen a les seves aules la discriminació per sexes.

A la coalició Junts pel Sí, el model de concert que beneficia, en nom de la llibertat dels pares a escollir l'educació dels seus fills, els col·legis religiosos privats provoca butllofes, en especial pel que fa a les anomenades "escoles diferenciades" que segreguen per sexes. Tot i que la Llei d'Educació de Catalunya (LEC), impulsada per l'exconseller Ernest Maragall i aprovada en temps del Tripartit pel PSC, ERC i CiU, avala la subvenció a les "escoles diferenciades", tant els socialistes com els republicans han acabat modificant la seva opinió sobre el tema i, en l'actualitat, s'oposen a la continuïtat dels concerts amb aquests 17 centres, vinculats a l'Opus Dei (16) i als Legionaris de Crist (1).

L'elecció de Meritxell Ruiz com a consellera d'Ensenyament, en substitució d'Irene Rigau, no és una decisió "neutra". Va estudiar al col·legi Turó, de Constantí (Tarragonès), que forma part del grup de 17 centres que practiquen la segregació per sexes a les aules, i és una fervent defensora de continuar subvencionant aquestes "escoles diferenciades". En aquesta croada només compta amb el suport dels diputats de CDC -i no de tots- i del PP, una força molt migrada i clarament insuficient si la qüestió arriba, com és previsible, a ser sotmesa a votació al Parlament de Catalunya.

La marea groga
I ho serà per partida triple en les pròximes setmanes. El PSC acaba de presentar una proposta per a la reforma de la LEC que reclama la retirada de la subvenció pública a les escoles que separen per sexes, en línia amb una iniciativa similar formulada el passat mes de desembre pel grup de Catalunya Sí que es Pot (CSQP).

D'altra banda, hi ha pendent, de la passada legislatura, el debat de la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) impulsada per la Marea Groga de mestres i pares d'alumnes, que compta amb el suport de 95.000 signatures i l'adhesió de 160 entitats. Aquesta ILP reclama, entre altres mesures en defensa de l'educació pública, la supressió dels concerts a les "escoles diferenciades" i la progressiva extinció de les ajudes als centres religiosos.

LLEGEIX EL REPORTATGE COMPLET A L'EDICIÓ EN PAPER D'AQUESTA SETMANA