El robatori i desaparició de gossos a la ciutat és un fet habitual, tant que ens hem acostumat a les fotografies en blanc i negre de gossos amb mirada amorosa que ens miren des de les parets de la ciutat. Els cartells de "perdut" es multipliquen davant la impotència dels seus amos, que veuen com en un instant desapareix una mascota... i que acaben reconvertides en violents púgils de baralles clandestines que mouen molts diners en apostes il·legals. Les màfies n'estan diversificant els negocis.

En Hulk, la Cora, la Rumba i el Rocky ha passat de saltar i perseguir pals al parc, a lluitar per la seva vida en un solar d'extraradi. Són de raça pitbull i van ser robats dels seus amos mentre els passejaven. El modus operandi és sempre similar "una furgoneta es passeja pels barris, d'aquelles plenes de ferralla i quan et descuides, agafen el gos pel collaret, l'immobilitzen i no el tornes a veure mai més. Són professionals del robatori de gossos, igual que hi ha gent que es dedica a robar cotxes", explica Andrea Prada, portaveu de l'Associació Vigilància Solidària, que es dedica a denunciar casos de robatoris i maltractaments d'animals. El destí d'aquests animals: lluites clandestines, fer d'espàrrings per entrenar altres gossos, cria, mendicitat o ser exportats a altres països on es perd la seva pista. "Les baralles de gossos augmenten exponencialment", ens explica Andrea, "a països com Romania o la República Dominicana són una pràctica habitual, hi ha estat importada pels immigrants que s'han instal·lat a Barcelona". Al darrere de les baralles un entramat de drogues i tràfic d'armes que enfonsa les seves arrels al Raval de Barcelona i el problema dels narcopisos. Andrea ho explica en poques paraules "les màfies dominicanes, que s'han fet fortes al Raval, usen aquests gossos en la defensa del seu territori i després els ensinistren per lluites. Com més ferotge sigui el gos, millor". La policia, tot i estar al cas, no tenen suficients recursos per fer front en aquesta nova modalitat de delicte, "tot va lligat: els narcos, les drogues, les armes i els gossos, i la policia no pot atendre tot. Se centren en el narco", afirma la portaveu de l'associació.

La brutalitat d'aquestes baralles clandestines deixa darrere un reguitzell de sang al que, però, és complicat de seguir-ne el rastre. "Una baralla són només deu minuts, i poden ser en un descampat, uns baixos o un solar. En aquests temps es mouen molts diners per les apostes i per què, en la majoria de casos, també és un punt de mercadeig pel tràfic de drogues i d'animals. Un cop acabat, els gossos que moren o queden molt ferits els llencen a contenidors, es desfà el tumult i ja està", afirma Andrea, que en més d'una ocasió n'ha rescatat encara amb vida, però molt malferit, algun d'aquests animals. L'Associació Vigilància Solidària està en el punt de mira per la seva denúncia de baralles clandestines, però continuen donant la veu d'alerta sobre aquesta pràctica, cada vegada més arrelada a la ciutat. "El tràfic d'animals cap a Barcelona és esfereïdor, venen a centenars. Nosaltres vam començar, fa quatre anys, denunciant una gossera a Badalona que era un autèntic supermercat de gossos. Els robaven del mateix recinte, amb connivència de la gent que la vigilava, i després dedicaven els animals a lluites. Es mouen molts diners". L'Associació assegura que rep una mitjana de 10 denúncies de robatoris i desaparició de gossos al dia a Barcelona. Per a ells el destí d'aquests animals està molt clar.

Dominicans i romanesos controlen els improvisats 'xiringuitos' on es munten les baralles, però entren amb força els xinesos "quan passes per Badalona és molt freqüent veure els balcons dels veïns de raça xinesa amb gossos de presa, els utilitzen per protegir-se de robatoris, però també els estan fent servir a les baralles, per què les apostes són la seva debilitat". Les màfies romaneses, que controlen el 80% de la mendicitat als carrers, en fan un altre ús dels gossos robats, els utilitzen com hams per pidolar diners: "Els droguen i apallissen per inspirar llàstima i els posen al costat dels captaires. Els ciutadans de Barcelona no els donen res i fins i tot els miren malament, però els turistes es deixen les butxaques per què mendicar amb gossos fa molta pena", explica Andrea Prada, "hi ha el cas d'un captaire, dels que pidolen al voltant de la Catedral, al que la guàrdia urbana van requisar més de 5000 euros i el gos, totalment drogat".

"El pitjor de tot, a part del maltractament animal i de la brutalitat de les baralles, és que això es transmet com un fet cultural, i els joves ja pugen amb la idea de les bandes, les màfies i els gossos de presa ensinistrats per matar", explica amb tristor l'Andrea. "Les baralles de gossos són una realitat que no pot ser ignorada, per què cada vegada van a més i en temps de crisi i de necessitat van a l'alça. 10 minuts de lladrucs, mossegades i sang et poden fer guanyar o perdre molts diners".