Planeta es negava a publicar-lo íntegre i l’ha acabat publicant Akal. L’assaig de l’asturià Gregorio Morán titulat El cura y los mandarines, fruit d’una dècada de documentació i redacció, ha sortit ja a la venda i inclou el capítol que el grup editorial presidit per José Manuel Lara exigia eliminar. Suposadament, pel contingut presumptament difamatori (i querellable) contra Víctor de la Concha, ara director de l’Instututo Cervantes, entre altres figures públiques escrutades en el capítol dedicat a la Real Academia Española de la Lengua (RAE).
Censura econòmica
“Ja havia corregit les segones proves i tinc la portada. La qüestió és que el llibre sortia la mateixa data que el diccionari de la RAE. El problema de la censura ara no és un afer polític, sinó un afer econòmic“, ha aclarit Morán. El polèmic capítol, on també escomet altres membres de la RAE i les relacions entre aquesta institució i el poder, figura, així doncs, en una obra que repassa com s’han vinculat la cultura i la política espanyola del període 1962-1996. El diccionari de la RAE el publica Espasa, que pertany a Planeta.
Moran indica el quilòmetre zero de la decadència del periodisme espanyol més agosarat i batallador: l’arribada del PSOE al poder. “Amb el PSOE va arribar el final d’aquell periodisme. I en la cultura, el PSOE ho va comprar tot.”, “va ser un càncer cultural”, assegura l’autor d’El cura y los mandarines, qui també passa comptes amb intel·lectuals antifranquistes que van esdevenir reaccionaris els anys 80.
