Amb 446 vots a favor, la candidatura “Ateneu@elteu” de l’historiador Jordi Casassas ha guanyat les eleccions i seguirà presidint l’Ateneu Barcelonès. Els altres dos candidats que li disputaven la presidència han quedat per darrere, amb 339 vots el filòsof i escriptor Bernat Dedéu amb la candidatura “Ordre i Aventura” i amb 285 vots l’arqueòleg Genís Roca. Del total de 3.164 socis que tenien dret a vot, l’han exercit 1.318 el que representa un 42% del cens.
Aquestes dades indiquen que hi ha hagut un cinc per cent més de participació que en les darreres eleccions celebrades el 2014, i en les que hi van votar 1.275 socis de l’entitat. La nova junta directiva prendrà possessió el 29 de març, per a un mandat de quatre anys.
A la candidatura de Casassas hi ha membres de marcat perfil sobiranista i propers a ERC, cas de l’exdiputada Gemma Calvet. També hi forma part Carles Llorens, exdirigent de CDC i que va dimitir a principis del 2014 com a director de Cooperació Internacional de la Generalitat de Catalunya.
Altres membres de l’equip de Casassas són Xavier Muñoz, que havia estat a Ciutadans pel Canvi, i Pilar Blasco, expresidenta de l’Associació Catalana de Municipis. La resta de membres d’aquesta candidatura són l’escriptor Jordi Coca, Joan Josep González, Miquel Àngel Barrabia, Carles Santacana, Joan Maluquer, Araceli Bruch, Enric Cirici, el periodista Pep Mir, la impulsora d’Ateneistes X la Independència Carmen Adzerias, i Ramon Mir que havia estat vinculat a l’ANC.
La candidatura de Bernat Dedéu se la considerava propera als sobiranistes del PDECat, i entre els seus membres hi destaquen la periodista Anna Punsoda, l’advocat Joan Safont, Isabel Barros, Maria de Vallibana Serrano, l’escriptor Enric Vila, Lluís Mosella que va ser assessor d’Andreu Mas-Colell quan va ser conseller, o Alexander Golovín fundador del Col·lectiu Catalans Lliures.
La candidatura de Genís Roca deia que volia ajuntar “tradició i modernitat”, i que anava en contra de “sectarismes” i “partidismes”. Tot i incloure independentistes a la candidatura com és el cas de Josep Montes, estaven més lluny del sobiranisme. Entre els seus membres hi havia Josep Maria Carreras, Pilar de Torres i Sanahuja, Alba Espílez, Ricard Faura, o l’arquitecte Beth Galí.
