Albano Dante passa comptes amb Josep Maria Via

El diputat recorda a la comissió parlamentària de la Sindicatura de Comptes les "irregularitats" de l'expresident del Parc Salut Mar

Albano Dante, diputat de Catalunya Sí que Es Pot.
Albano Dante, diputat de Catalunya Sí que Es Pot.

La comissió parlamentària de la Sindicatura de Comptes va revisar ahir l’informe corresponent a l’exercici de 2011 del Parc Salut Mar, una corporació integrada per la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona que gestiona l’Hospital del Mar i el de l’Esperança entre altres centres sanitaris. Aquesta revisió parlamentària s’ha fet molt tard: primer, perquè s’ha analitzat l’exercici de 2011; segon, perquè la Sindicatura ja va aprovar aquest informe el desembre de 2014, fa més d’un any; i tercer, perquè el principal responsable de les “irregularitats” detectades, Josep Maria Via, expresident del consell rector del consorci, va dimitir el juny passat.

 

Curiosament, només un dels diputats de la comissió parlamentària de la Sindicatura de Comptes va mencionar Josep Maria Via, l’expresident del Parc Salut Mar. Aquest diputat va ser Albano Dante, de Catalunya Sí que es pot, el mateix que va rebre una querella de Via per haver denunciat suposades irregularitats com a gestor sanitari a través de la publicació cafè amb llet. Dante va ser condemnat a pagar 20.000 euros, si bé, amb posterioritat, l’Audiència de Barcelona el va absoldre.

 

Albano Dante va ser l’únic diputat que va mencionar els noms de Josep Maria Via i de Francisco José María, exdirector gerent del CatSalut, al qual el Parc Salut Mar li va adjudicar el 2011 la realització d’un assessorament jurídic. Dante va posar els seus casos com a exemples de “portes giratòries”.

 

Els diputats dels diversos grups polítics van recordar, amb més o menys vehemència, el rosari d’“irregularitats” del Parc Salut Mar: adjudicacions a dit, pagament de factures per preus superiors als que constaven en el contracte, incompatibilitats de càrrecs, … o el sou dels alts càrrecs. Albano Dante va subratllar que, segons les ordres de la Generalitat, s’havien d’haver rebaixat els sous un 10%, però només ho van fer un 5%.

 

La situació més flagrant era la de la contractació. De manera sistemàtica es van adjudicar contractes pel procediment negociat sense publicitat, o sigui, sense concurs públic i sense la concurrència de més d’una empresa.

(Visited 27 times, 1 visits today)

avui destaquem

Feu un comentari