La Federació d'Associacions per a la Prevenció del Maltractament Infantil a Catalunya (FAPMI) afirma que existeixen més de 7.000 nens i nenes que tenen un expedient de tutela o de desemparament amb mesura cautelar obert en la Direcció general d'Atenció a la Infància i l'Adolescència a Catalunya (DGAIA), en els quals el motiu d'obertura de l'expedient ha estat per maltractament infantil. Amb aquest panorama, des de dijous 22 a dissabte 24 de novembre, se celebra a Barcelona el XIV Congrés Internacional Infància Maltractada, amb el lema: "No parlar, no veure, no escoltar. Donem visibilitat al maltractament infantil".
Segons la FAPMI, més del 90% del maltractament, de la negligència i, sobretot, de l'abús sexual és intrafamiliar i ho fa una persona coneguda. El maltractament, la negligència i l'abús sexual es donen en tots els àmbits de la societat.El programa FAPMI/ECPAT (End Child Prostitution, Child Pornography and Taffiking of Children for Sexual Purposes – Acabar amb la Prostitució Infantil, la Pornografia Infantil i el Tràfic de Nens amb finalitats Sexuals), està lligat a les Nacions Unides i té per finalitat la protecció de nens, nenes i adolescents de la prostitució, la pornografia i la tracta.
A Barcelona, ciutat de congressos no només existeix el negoci de la prostitució, també hi ha prostitució de menors; i no solament de nenes, també de nens i de vegades el problema de la prostitució de nens està bastant més oculta que la prostitució de nenes. Les dades globals fins al primer trimestre de 2018 comparades amb les sèries precedents, apunten que cada vegada hi ha més maltractament infantil. Així, s'evidencia una tendència ascendent quant al nombre de nens i nenes i adolescents amb mesura protectora per desprotecció infantil. Per sexe, la proporció de nens i nenes és pràcticament igual i es manté estable en tota la sèrie.
Quant a la prevalença del maltractament infantil, hi ha un augment de nombre de maltractaments a Catalunya, doncs s'observa un augment del nombre de nens i nenes amb un expedient de risc greu obert en el sistema de protecció. Si bé, la incidència, menys estable, també demostra un augment del nombre de casos nous que tenen expedient de risc obert.
S'han diagnosticat diferents tipus de maltractament infantil a Catalunya. Si comparem les mitjanes entre els anys 2016 i 2018, obtenim que la prevalença quant a la tipologia de maltractament destaca que el tipus més gran de maltractament infantil a Catalunya és l'abús sexual, concretament amb un 31%. Seguit és el maltractament prenatal amb un 16%. Les negligències i abandó ocupen el tercer lloc amb un 9% igual que el maltractament psicològic i emocional. La distribució segons l'edat per al primer trimestre del 2018 indica que són els nens i nenes catalanes amb edats compreses entre els 12 i els 14 anys els més afectats per les situacions de maltractament infantil.
La FAPMI denuncia que el principal problema per tractar i solucionar el maltractament infantil és la invisibilitat. Aquesta organització considera que no s'enfoca el problema d'una manera resolutiva i científica. Per detectar i prevenir el maltractament, la negligència i l'abús sexual infantil és molt important que la població estigui informada, no solament per la universitat, sinó també per les associacions de barri o per les associacions de pares.
Segons la FAPMI, també cal informar els nens dins de la seva etapa evolutiva i donar-los idees de com protegir-se davant situacions d'agressió que no els agraden per part d'adults. Poden no poder acudir al pare, perquè de vegades ell és l'agressor, ni a la mare, perquè de vegades pot defensar a l'agressor, però sí a l'adult a què tingui confiança perquè el pugui ajudar. I una vegada detectat el cas, realment els protocols funcionen.
La FAPMI considera que és important que els professionals que treballen directament amb nens, nenes i adolescents, sobretot els de primera línia, que serien els sanitaris i els d'educació, tinguin clar què és un maltractament, una negligència i un abús sexual infantil. El professional, quan un nen o una nena té un canvi brusc de conducta o d'emoció, ha de parar-se a pensar què és el que ha ocorregut, és a dir, per què aquest nen o aquesta nena de cop i volta deixa d'aprendre, comença a tenir conductes disruptives o a quedar-se tancat en si mateix o, si abans anava bé a l'escola, per què de sobte comença a fer absentisme o comença a tenir dolors inespecífics. Aquests dolors no necessàriament han de ser produïts per una situació de maltractament o abús, poden arribar per molts motius, però una de les qüestions que jo sempre he recomanat és saber donar un espai de confiança a aquests nens i nenes perquè puguin parlar.
