Al peu de l’autovia A-2 (Barcelona-Lleida), a tocar del túnel de Bruc, hi ha una de les instal·lacions més secretes de Catalunya: l’abocador de classe III de can Palà, al municipi de Castellolí. Es tracta de l’únic dipòsit autoritzat on s’emmagatzemen les deixalles industrials catalogades com a perilloses, amb l’única excepció dels residus nuclears.

L’abocador de can Palà, malgrat l’oposició dels veïns de la zona, s’ha anat ampliant en els últims anys i, en l’actualitat, ja ocupa 25 hectàrees, amb una capacitat de més de 2 milions de metres cúbics. La seva explotació va a càrrec de l’empresa Atlas Gestión Ambiental SA, formada al 50% per Fomento de Construcciones y Contratas (FCC) i el grup COMSA-EMTE.

Durant aquest passat mes d’agost, els responsables de l’abocador de classe III de can Palà han rebut un regal. La secretària de Medi Ambient de la Generalitat, Marta Subirà, ha aprovat la modificació –considerada “no substancial”– de la tipologia dels residus perillosos que es poden abocar en aquestes instal·lacions.

La normativa europea, transposada a l’espanyola i a la catalana, és molt estricta i precisa a l’hora d’organitzar el dipòsit de les deixalles. Cada residu, en funció del seu component de perillositat i toxicitat, té assignat un codi i els abocadors només poden rebre una determinada gamma de deixalles, depenent de la categoria per la qual estan autoritzats a funcionar.

En el Diari Oficial de la Generalitat (DOGC) del passat 9 d’agost es va publicar que, a partir d’ara, a can Palà també s’hi poden abocar residus amb els codis 030399, 040199, 050799, 070399, 070599 i 190999. Les tres primeres xifres fan referència a l’origen de les deixalles tòxiques: de la indústria paperera (030), de cuir, pell i tèxtil (040), de refineries de petroli, gas i carbó (050), de química orgànica (070) i de les depuradores (190).

En aquesta resolució del DOGC, el més significatiu són les dues últimes xifres que hi ha al final dels nous codis aprovats: 99. Això vol dir, literalment, “residus no especificats en la normativa”. És a dir, des d’ara, a can Palà s’hi pot llençar de tot...