Badalona, Terrassa i Reus inicien una croada per cobrar l’IBI a l’Església

L'Església catòlica és la gran propietària d'immobles a l'Estat: de llocs de culte, però també de pisos o pàrquings que no paguen impostos locals
Título de la imagen
Título de la imagen

La Constitució espanyola del 1978 diu que cap confessió religiosa tindrà caràcter estatal, però a hores d’ara, gairebé 40 anys després, l’Església catòlica continua subvencionada pel govern, no només amb diners públics, uns 250 milions l’any que surten de les arques d’Hisenda, sinó també a través de polítiques fiscals favorables que l’han convertida en la primera immobiliària de l’Estat. L’Església té un total de 3.940 edificis religiosos a Catalunya, dels quals està exempta de pagar l’impost de béns immobles (IBI), però no se sap la quantitat exacta de propietats sense caràcter confessional que posseeix i que tampoc paguen IBI, tot i que la xifra està al voltant dels 10.000 béns: és el cas de pisos, locals, garatges, solars i un llarg etcètera que estan registrats a nom de l’Esglèsia catòlica.

Es calcula que des del 1998, a l’època de José María Aznar, l’Església va immatricular 4.500 immobles a tot Espanya. És a dir, els va registrar com a propietat eclesial. Només calia un certificat del bisbat on estava situada la propietat. D’aquesta manera l’Església va poder registrar al seu nom, entre altres casos curiosos, la Mesquita de Còrdova per només els 30 euros que costava el paper del certificat i s’estalvia així 40.000 euros anuals de pagament de l’IBI a la ciutat. Amb aquesta immatriuclació en massa es van poder posar a nom de l’Església no només antics centres confessionals, sinó cases de sacerdots als pobles, pisos llogats als centres de les grans ciutats, locals comercials, solars heredats de feligresos, camps i terres de conreu… un patrimoni molt opac que converteix l’Església en un imporant actiu econòmic sense controlar. Si bé és cert que el 2014, durant el passat mandat de Mariano Rajoy, es va canviar la llei per posar fi a aquesta pràctica, encara no se sap amb exactitud la quantitat de béns que posseeix l’Església, perquè el ministeri de Justícia assegura que no té competències registrals.

El principal problema de tot això no és la titularitat dels immobles, sinó que també estan exempts de pagar l’IBI, fet que suposa un fort pessic per a les arques municipals. L’IBI representa el 30% dels ingressos municipals i el paguen, religiosament, particulars i empreses propietàries de qualsevol immoble. L’Església catòlica i altres religions, les casernes de la Guàrdia Civil, les comissaries, les presons i les ambaixades, així com la Creu Roja, l’ONCE, la Renfe i les estacions de tren… estan exemptes de pagar-lo. Seguns els càlculs que ha realitzat l’associació Europa Laica, l’Església s’estaria estalviant més de 2.500 milions d’euros en concepte d’IBI cada any.

TRES MUNICIPIS PRENEN LA INICIATIVA

Badalona, Terrassa i Reus són tres de les ciutats catalanes que, amb la llei europea a la mà, han aprovat mocions als seus consistoris per començar a reclamar el pagament de l’IBI a l’Església, tot i que es necessita un canvi a la llei espanyola per poder cobrar-lo de manera efectiva.

En el cas de Badalona es reclama el pagament d’aquest impost a 17 escoles catòliques, fet que suposaria un ingrés per al consistori de 230.000 euros, una xifra que augmenta fins als 353.000 euros si es tenen en compte tots els immobles religiosos. Per la seva banda, Terrassa ha fet els seus càlculs i són 200.000 euros els que ha deixat d’ingressar, sense comptar les escoles catòliques concertades.

Reus, que té uns 52 immobles de l’Església a la ciutat, ha xifrat l’IBI en 135.000 euros i està elaborant un cens per saber exactament quins d’aquests immobles estan dedicats a culte i per tant exempts d’IBI i quins no. Tenint en compte que entre els immobles hi ha pàrquings, magatzems o cafeteries, no hauria de ser difícil d’establir, però l’Església creu en els miracles… Una ciutat com Barcelona, tot i no tenir un cens actualitzat de totes les propietats de l’Església, xifra l’ingrés de l’IBI no cobrat en 930.000 euros. Santa Coloma de Gramenet i Mataró, per exemple, recaptarien al voltant de 70.000 euros cadascun.

LLEGEIX EL REPORTATGE COMPLET A L’EDICIÓ EN PAPER D’EL TRIANGLE D’AQUESTA SETMANA

(Visited 90 times, 1 visits today)

avui destaquem

Feu un comentari